_(page_64_crop).jpg)
ecessitem avui día vincles d'unió social i política, i al tractar nosaltres de regionalisme, no intentem disgregacions, ni volem divisions; sinó que, al combatre l'unitarisme, treballem per l'unió verdadera, qualitat més espiritual que física, de la que l'unitarisme és solament una ficció externa, que no dura, i que en lloc de portar l'armonía humana, acaba per la disolució dels núcleus que la naturalesa ha posat com a fonament de la societat entre'ls homes.
Engendra, naturalment, la vida regional nobilíssims sentiments, que són com els lligams i tendrums que junten entre sí els membres del cos social i li donen força. Podem caracteritzar la vida en la regió com la forma adequada i natural de l'exercici de l'amor social, així com la concupiscencia es el conseqüent comú de la vida de centralització política. Es l'amor virtus unitiva, segons l'antiga màxima, i veurem ara com el regionalisme fomenta les diferentes branques d'aqueix dolcíssim principi unitiu de l'humana especie, que dèu ésser al mateix temps l'ordenador de les relacions socials.
La veritable, natural i constant amor de patria naix en la regió; fòra d'ella podrà produir-se un sentiment semblant a aquella afecció, una aproximació, mes no ella mateixa amb tota sa substancia, integritat i hermosura: Magis enim amamus quos nobis unit generationis origo, aut conversationis usus, aut aliquid hujusmodi, quam res quas solum nobis unit
