Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


humanae naturae societas. Aqueix admirable text de Sant Tomàs [1] ens dóna amb claretat insuperable la gènesis dels sentiments patriòtics, dels quals és mare la naturalesa; amor d'una eficacia molt superior al que prové purament de la societat humana. El sentiment de patria que's cría en la regió té una verdadera semblança amb l'amor filial; és la patria verament la nostra mare, la causa de lo que som; en sa virtut estava continguda la nostra virtut com l'efecte en la causa; som lo que som perquè ella és lo que és; som, en realitat, el fruit d'ella, i com el fruit designa la bondat de l'arbre, així els naturals de la regió manifesten la virtut que ella posseeix. El gran principi de la solidaritat humana té raó d'ésser principalment en la vida regional; podem fàcilment quedar-nos amb la conciencia tranquila veient que a Madrid se fan disbarats, ens estarem amb les mans plegades perquè rès hi podem fer, els considerem res inter alios acta; mes si la cosa passa al costat de casa, si a nostres ulls se fan els disbarats, si d'una manera directa i immediata les nostres afeccions ne queden resentides, la conciencia no'ns deixarà tranquils, el sentiment de patria fort i vivíssim, imperatiu com un dever, perquè en realitat ho és, ens empenyerà a obrar destruint la torpíssima indiferencia del nostre esperit. Aquesta identificació entre l'home i la patria és el principi i causa de la fortalesa i constancia de l'amor que a l'última se li té, constituint-lo gairebé un instint que naturalment trobem en nosaltres, part espiritual i part material, que's nodreix dels sentiments, de les idees, de les costums, de la vista de les montanyes, costes, viles, etc., de la regió que'ns ha engendrat i en que havem viscut.

 Aqueix sentiment instintiu és un principi civilitzador. Ell lliga a la terra la tribu vagant; fa florir l'esperit de familia; cría una tradició, verdadera veu docent de l'experiencia de les generacions passades; els fruits d'aquella terra han alimentat la seva vida corporal i sa religió perfecciona son esperit; per lo qual, identificat així amb la patria, l'amor d'ella és per l'home com un instint de conservació; la solidaritat i identificació és tant absoluta que és cosa naturalíssima que l'home mori per

  1. Cont. Gent., llib. I, cap. XCI.