Vés al contingut

Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/218

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nota específica d'aquest estrany pensador se'n convencerà qui examini lo que'n podríem dir son organum particular.

III

El dit Menéndez Pelayo tracta el sistema lulià de realista; i, en efecte, de certa manera és així, a pesar de que'l venerable doctor fou ja calificat en vida, i amb molta raó, de fantàstic. Nosaltres creiem que un estudi detingut de les obres de Ramón Lull demostraría que en aquella doctrina s'hi troben principis molt difícils d'ésser entre sí armonitzats. El procedir de la raó, que ell ensenya, no és aquell admirable desembolicar-se l'intel·ligencia dels bolquers de la materia i de lo contingent per a alçar-se al coneixement de l'esperit, de l'abstracte i de l'absolut, seguint la via natural del coneixement humà admirablement explicada per Aristòtil i Sant Tomàs; ell vol començar la ciencia pel Sér realíssim, font de l'existencia, i en aquell sobirà concepte vol trobar-hi tot lo demés. Té quelcom de la teoría de les idees arquetipes de Plató; és una imaginació d'espantosa volada, escalfada per la meditació i contemplació, mes a la qual falta la basa d'una educació escolàstica qui la subjecti als lligams del raciocini i de la realitat de les coses; no puja de la terra al cel, com ja ensenyà Sant Pau, sinó que del cel baixa a la terra i vol practicar una completa renovació de la terra; té, doncs, molt d'utopista, de somniador, de reformador a priori, coses molt impropries de la nostra raça, i és en ella, segons el nostre humil parer, un pensador exòtic. La gran mole de les obres de Lull és un immens monument de formes ciclòpees, de materials preciosos, qui revelen un geni, un desesperat esforç de l'esperit humà; mes, dit monument no té un resultat pràctic. Es, doncs, una excepció gloriosíssima en l'historia del pensament català sempre pràctic, moderat i enemic de fal·leres i cabories, i és al propri temps confirmació d'aquella altra qualitat que'l distingeix de voler cercar els fonaments racionals de la cosa, de caminar per sos propris peus, i no que'l portin, fugint de la sumissió als homes i volent tant sols ésser súbdits de la veritat; així fou alletada l'intel·ligencia del poble català per