Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/219

aquells admirables frares predicadors, deixebles de Sant Ramón de Penyafort, inspiradors i sirvents del gran en Jaume, qui portaren al nostre poble a l'unitat del pensament per medi de la noble convicció racional.
Mes al propri temps que en la construcció de son sistema metafísic devem calificar-lo d'utopista i apriorista, i en certa manera de platònic; en cambi, ningú potser com ell en aquelles edats, fora que sía l'altre franciscà, Roger Bacon, ha fet tant d'ús ni tant admirable defensa del sistema d'observació i experiment, així en la regió de l'esperit com en la de la materia. Aquesta curiosa antinomia de l'esperit del Beat Ramón Lull l'explica son caràcter i ofici de perpetuu contemplador, i fins podem dir que per qui conegui lo que és contemplació no existeix tal antinomia. El novum organum lulià, que l'autor creia inspirat per Déu, és ni més ni menys que un hàbit intel·lectual contret a conseqüencia de la pràctica de la contemplació; el mètode noviter inventum, com ell diu, o sía l'equació, és el moviment natural de l'enteniment quan contempla, comparant relacions.
Es cert que l'antiga escolàstica usà tot sovint de l'equació en sos mètodes científics i filosòfics, especialment Sant Tomàs; mes el venerable mestre, de qui tractem, posà la demostració per aequiparantiam sobre totes les demés, pretenent que era superior a la prova silogística, deductiva i inductiva, i més verídica i aplicable a tots els ordres de l'humà coneixement. Enamorat en ses contemplacions de l'equació perfectíssima que existeix entre tots els atributs de la Divina Substancia, fundant-se en que tota criatura guarda la semblança de son celestial Factor, posa el coneixement de Déu, la lletra A, com ell diu, i en la qual significa el concepte del Sér realíssim, com a fonament de tot el sistema. Descriu setze virtuts, o atributs, de la lletra A, amb les quals forma cent i vint càmeres o casetes, i amb la combinació d'elles, els amadors de son Art tindràn coneixement de Déu i podràn resoldre les qüestions per necessarias rationes. Així s'expressa en l'Ars compendiosa inveniendi veritatem que Salzinger declara ésser Clavis et Clausura omnium artium et scientiarum et omnium operum divi Auctoris. Aquest primer lluc de l'arbre de la ciencia luliana va creixent, en di-