Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de Prussia, declarà solemnement i amb evidentíssima justicia que l'ús de la llengua propria no podía ésser impedit sens violentar el dret natural. Fets que proporcionen gran llum en aquestes materies: per tot arreu la legalitat revolucionaria és acèrrima enemiga dels drets i de les llengües regionals; per tot arreu els lliberals a la francesa són els grans propagandistes de l'unitat civil per ells inventada, i un cop arriben al govern, vulguin no vulguin els infeliços vassalls, a la violencia els hi subjecten.

 Un antic pedagog català, de verdadera il·lustració, el reverent Baldiri Reixach, rector de Sant Martí d'Olles, escrigué les següents paraules, de noble simplicitat, que d'una manera menys entonada expressen el mateix principi dels catòlics silesians, que desgraciadament no saben compendre molts fills de la nostra decadent generació: «Entre totes les llengües la que amb més perfecció deuen saber els minyons, és la llengua propria de sa patria, perquè'l defecte és molt més culpable i feo per un minyó que té estimació… [1]

  1. Instruccions per l'ensenyança de minyons.