Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'arribar a Madrid desde Barcelona, ont havía presidit la solemne festa de l'Academia de Bones Lletres en honor d'en Milà, aquestes significatives paraules: «Puix que'l senyor Ministre ara fa poc ha aprofitat l'ocasió a Barcelona per a manifestar ses simpatíes en bé de les literatures regionals, espero jo vèure'l aquí defensar els drets regionals, que valen un xic més que les literatures, i que desde ara crec que havem de comptar amb un defensor més, ben poderós i il·lustre per cert; jo'm dono l'enhorabona en nom d'aquesta causa, que entenc és verament nacional.»

 Tal volta l'energía que'ls catalans han manifestat en la defensa de son dret històric, no la tenen per a amparar la llengua; aquesta és d'un ordre més espiritual, no atany ni toca tant als interessos de la vida, mes no obstant, com creiem haver demostrat en capítols anteriors, és un element essencial de la vida regionalista, per lo qual convé també vigilar a fí de que la moderna tiranía legal que s'ha encarniçat en la persecució de les llengües, sía contrarrestada. La llei moderna permet abusar de la llengua en tots sentits; l'obscenitat, la calumnia, l'impietat no troben mordaça, mes una mordaca terrible impedeix al català usar de sa propria i honestíssima llengua en els actes més solemnes de la vida. L'ensenyança dels minyons ha de ser castellana; paga l'Estat càtedres per moltes llengües extrangeres, mes no pas cap que servesca per a cultivar la nostra propria llengua; aquell principi axiomàtic dels nostres parlamentaris dient que, en son sistema tot és possible, fins fer tornar negre lo blanc, aquí'l practiquen, puix veiem que obliguen a parlar castellà a qui no'n sab; i vulgues no vulgues, has de deixar ta última voluntat en una llengua que ignores, contractar davant de notari en una llengua estranya, i respondre a les preguntes del jutge, en lo qual devegades hi va la fortuna, l'honra i la vida, en una llengua que no és teva, tant si l'entens com no. Les regions austríaques han manifestat una energia verdadera en bé de llurs llengües, en contra de la tiranía dels lliberals d'aquell imperi qui volíen subjectar a tot-hom a la llengua alemanya i l'últim congrés dels catòlics de Silesia [1], en el regne

  1. Any 1888