Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/199

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pel nostre angèlic Mestre quan diu [1] que'l millor regiment d'un poble, parlant en abstracte, és aquell en que tots tenen alguna participació directa o indirecta en el poder, de manera que podem exactament concloure afirmant que l'acció política, social i llegislativa d'en Jaume I el Conqueridor, és la realització i pràctica, en l'ordre públic, de la doctrina i del criteri que formulà d'una manera insuperable l'excels Doctor qui ja en vida fou anomenat llum del món. Ademés, tant el respecte al país, com l'alt criteri que posseía per a discernir el dret humà, considerant-lo com el desenrotllament d'una planta no exòtica, sinó indígena, qui naix i es nodreix de la substancia de la terra, han fet del rei en Jaume un exemplar de monarques regionalistes, donant-ne il·lustre testimoni l'historiador Lafuente quan, tractant d'ell, escriu que Catalunya, Aragó i Valencia eren com tres germanes qui vivíen sots una mateixa corona, constituint com tres estats anseàtics, regits per lleis i institucions particulars; de manera que's pot afirmar que'l nostre Rei fou una encarnació hermosíssima de l'esperit de l'Escola i de l'esperit de la Mitjana Edat, tocant-li de dret un lloc en la galería dels homes providencials a qui Déu destina pel bé i exemple dels altres homes, i són com pedres miliars en el curs terrenal del nostre llinatge.

  1. 1, 2, q. 105. — «Circa bonam ordinationem principum in aliqua civitate vel gente, duo sunt attendenda; quorum unum est ut omnes aliquam partem habeant in principatu; per hoc enim conservatur pax populi, et omnes talem ordinationem amant et custodiunt… Talis vero est omnis politia bene conmixta ex regno, inquantum unus praeest, ex aristocratia, inquantum multi principantur secundum virtutem, et ex democratia, id est potestate populi, inquantum ex popularibus possunt eligi principes, et ad populum pertinet electio principum.»