a l'ordenació eclesiàstica. La ciutat el reb amb grans demostracions d'afecte, fins al punt de que poc després sembla que, per a satisfer certs gastos de caràcter acadèmic, el Consell li concedeix una suma de doscents florins, essent així que devía ésser tant mirat en tals subvencions, que'l mateix Consell, al gran escriptor i predicador, Mestre Fra Francesc Eximenis, concedí una quantitat de vint florins pels grans serveis fets a la ciutat, sermons predicats i altres obres bones en favor del públic, manifestant esser-li impossible al Consell donar-li major suma, per impedir-ho les pràctiques i disposicions existents. A Valencia continuà lo que'n podríem dir sa vida científica, sens oblidar mai l'apostòlica, fins que'l llegat D. Pere de Luna, qui coneixía i amava a Vicens ja de des l'infantesa del Sant, el prengué en ses missions, i més tard el feu mestre del sacre palau d'Avinyó.
A l'arribar Sant Vicens a la plenitut de la sabiduría i de l'edat, estén a més ample horitzó els raigs de sa lluminosa intel·ligencia i de son cor de foc, i el sentit patriòtic se revela en tota sa vida. En les missions que feu acompanyant al cardenal de Luna, convertí en Valladolid al cèlebre rabí qui després fou arquebisbe de Burgos i celebèrrim comentador de l'Escriptura, prenent el nom de Pau de Santa María; al tornar a Valencia fou nombrat confessor de la reina Donya Violant, a la qual hagué de tractar amb gran energía, i abans el trobem íntimament relacionat amb el senyor infant en Martí, posseint les dues hermoses cartes del Sant, dirigides a aquell príncep, on se manifesta l'amor que's portaven l'un a l'altre aquests dos personatges.
El gran predicador tenía ja una fama extraordinaria, i l'infant desitjava posseir escrits els sermons d'aquell home apostòlic. Sant Vicens sempre es resistí a publicar sos sermons, mes ara no podía deixar de consentir a les exigencies d'en Martí. Car pux vos, Senyor, tanta merce feu al nostre Monestir, justa cosa es que jous servesca dels fruyts del meu ort abundantment. Iatsia que james per ninguna persona nols haja volguts comunicar; e tinchmo, Senyor a gran honor que vos siau lo primer, e que la obra sia endereçada a ta vostra Senyoria, per letra que posada al comenssament del libre
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/282
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.