Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/333

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


és, de la llengua i dels cinc sentits corporals. «A que Deu ha ordenada la nostra llengua»; dóna després llargues regles per a parlar rectament; un «capitol que posa art e manera com pot hom entreduyr paraules corretgetives de vicis als grans senyors»; tracta de la blasfemia quin pecat és i «com la mala costuma d'aquest pecat no excusa, ans lo agreuja, e quin remey si pot donar»; de la murmuració, de la maledicció i benedicció i dels mals que neixen del massa parlar. Ve després el tractat sobre els cinc senys corporals, i per fí: «Com satisfà hom a Deu per sos mals. E aquest es lo X tractat de aquest llibre.» Com compendrà el lector, aquí tracta del mal de pena, així com fins ara ha tractat del mal de culpa, i en sengles capítols tracta «quantes maneres hi ha de penes»; «a quines circunstancies deu attendre aquell qui poneix l'altre»; «si la senyoria que fa la inquisicio del crim per sguart de la pena si peca mortalment»; «perque la pena dura mes que la culpa», etc. Aquestes senzilles indicacions són prou per a compendre la magnitut del tractat de malo (usant el terme consagrat per l'escola) de l'Eximenis; sa estructura filosòfica, son desenrotllament en forma popular, l'amplitut de la materia, el cúmul de coneixements que comprèn, la riquesa i gracia de l'estil, tot això amenitzat amb una gran abundancia d'histories i d'exemples, més o menys verídics, però sempre entretinguts.

IV

 Altre llibre interessantíssim de l'Eximenis és la vida de Nostre Senyor Jesucrist, que en un còdex in folio, voluminosíssim, posseeix la Biblioteca Universitaria de Barcelona. Es una Christotogía completa. Agafa desde la seva predestinació a la consumació del seu regne sobre la terra. Les profecíes que l'anunciaren, la concepció inmaculada i el naixement de la Verge María, les excel·lencies d'aquesta Senyora, les profecíes que a ella es refereixen, essent de notar la penetrant suavitat d'esperit de l'Autor, quan suposa de la Verge María, tenint ús de raó desde que fou concebuda, que son primer acte fou el càntic del Magnificat, en acció de gràcies per les grandeses a que