Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/322

jamai vers miracles, i combat sa doctrina i ses obres; tracta amb interès dels altres perseguidors de l'Iglesia, antics i moderns, fins de «Frederich… emperador d'Alemanya, que primer infesta lo bras eclesiastich per les llibertats clericals, les quals les tolgue o les trencha». Paria de la conversió de Constantí, de les lleis favorables al Cristianisme que publica; prova la divinitat de l'Iglesia per la seva duració, no obstant les persecucions i heretgíes, per la conversió dels infidels i per la santedat que sempre en ella persevera; i després de provar pels títols explicats i molts altres, l'alta excel·lencia de la Religió cristiana, passa a lo que forma la segona part de la definició, que ha posat com a fonament de tota l'obra, o sía a provar: «Com tota la religio crestiana es fundada e exida del nostre cap Jesucrist; e comensa a declarar la segona part de la definicio de crestianisme.»
Que Jesucrist és l'autor de la nostra santa religió, ho prova principalment argumentant contra'ls rabins qui suposaven lo contrari; exalça al diví Redemptor contra'ls jueus qui rebaixaven sa importancia, i recorda el conegut text de l'hebraic historiador Josephus, qui fa mèrit de la santedat i justicia de Jesús, així com de la seva mort. En llargs capítols estudía la judaica perfidia; i donant altre cop sortida a ses aficions astrològiques, redueix principalment a les següents les causes de la maldat d'aquell poble: 1.^a «Naximent de mals pares», i aquí recorda l'historia de les seves ingratituts. 2.^a Influencia del país que habitava, perquè diu que en qualsevol regió del món «veuras qualque defalliment» i afegeix que citaría exemples, «sino que no vull neguna nació ofendre», 3.^a «Ocasio de malicia judayca es estada o pot esser estada la influencia celestial», perquè «posa Tholomeu en lo segon libre del seu quadripartit e en lo quart capitol, que la terra e habitacio que solia esser lavors dels juheus reb especial influencia d'aquella planeta que s'apella Saturno… e sa influencia malenconica, maliciosa, freda, seca, nocturnal e poderosa e ha influencia de qualitats mortals». 4.^a «Ocasió fou mala companyia»… 5.^a «Ocasio… lur rusticitat e pagesia»… Passa després a explicar les excel·lencies de Crist; perquè'l diví fundador no escrigué personalment la Llei cristiana; raó d'ésser dels quatre evangelistes, testimoni dels doctors de l'Iglesia, dels infidels, entre ells Mahomet, i dels