Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/228

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


laira en especulacions racionals, qui vol portar la demostració a tots els ordres de l'existencia, reduint la ciencia humana a uns quants principis, ha constituit una ciencia xorca, no ha fundat rès estable i profitós, tret el moviment que tota batzegada d'un geni gegantí dóna al pensament social; mes en quant s'agafa amb l'experiment i amb l'observació, amb aquests instruments intel·lectuals il·luminats perla resplandor de son geni, se fica en lo més íntim de la naturalesa espiritual i material, analitza i sintetitza, no s'aparta de la realitat, i és un dels principals impulsors del moviment científic envers els estudis experimentals; i en lo que pertoca a l'observació psicològica, les obres lulianes enclouen els principis fonamentals de l'escola moderna anomenada de l'observació, la qual practica mestre Ramón amb l'enginy i l'habilitat propries de l'home qui s'ha donat a la contemplació de l'esperit amb totes ses forces. Es a dir, el Beat Ramón Lull ha sigut un factor fecondíssim en el pensament català, en quant s'ha conformat amb l'inclinació racionalment observadora que caracteritza a la nostra gent; mes quan les seves portentoses facultats han seguit una altra ruta, és com el llamp i tro, que lluu fins enlluernar i ressona fins a ensordir, mes que se'n torna a la terra d'ont ha sortit sens deixar rastre visible.

IV

 L'obra mestra del Beat Ramón Lull, el llibre príncep de tota la literatura catalana, que és ja no una obra especial, sinó una admirable síntesi literaria, comprenent gairebé tots els coneixements de l'època i la filosofía de l'immens cercle de tots els sérs, dependents i enllaçats amb el Sér, font de vida i d'existencia universal, quadre immens on se pinten l'armonía maravellosa de les relacions de tota l'existencia increada i creada, de la naturalesa infinida i de la finida, dels atributs divins i de les facultats humanes, de les jerarquíes celestials i dels estaments d'homes, de la societat civil i de la societat religiosa, de l'esperit i de la materia, especie de Cosmos literari, es-