manifesta fins en els nostres díes? Per això sentim que un distingit escriptor parli amb menys respecte del que's mereixen, dels dos benemèrits i il·lustres lulians, Salzinger i el nostre P. Fornes, els quals al tractar de les maravelles químiques de Ramón Lull, ne parlen amb sentit científic en defensa dels furs dels estudis químics que en la centuria passada, en que ells escrivíen, estava encara en els començaments. La panacea de Lull, o sía la quinta essencia, és indubtablement un principi científic del filosop de l'unitat i de l'armonía, com li diu el Menéndez, és un element qui concorda magníficament amb tot el sistema lulià, i que ell ingenuament enllaça amb els principis de la filosofía amb els següents termes: sicut forma universalis habet appetitum ad omnem forman, sic quinta essentia ad quamcumque complexionem [1].
No tenim nosaltres competencia per a profunditzar en aquesta materia, mes sí direm, judicant extrínsecament, com diuen els teòlegs, que la missió més fructuosa d'en Lull (prescindint en l'ordre sobrenatural de la doctrina mística i ascètica i de la santedat i de l'exemple), és la que acomplí com a naturalista; aleshores el veiem el verdader representant de la nostra raça cercant el fonament racional de les coses, però pràctic amant de l'experiment humà, segons el llenguatge modern, donat a l'estudi de la materia, part essencial de la nostra naturalesa; i essent, en una paraula, un dels més il·lustres savis qui en l'Edat Mitjana, proclamant l'excel·lencia de l'experiment, i ensenyant l'ànalisi i la síntesi químiques, posaren les pedres fonamentals de les ciencies físiques i químiques de la monumental grandesa de les quals tant se n'alaba el present sigle; per lo qual, al nostre entendre, el Salzinger i el Fornes treballaren molt discretament al posar com a basa de la gloria de Lull la seva ciencia química o natural. En una paraula, el nostre gran pensador, en quant és el filosop de l'unitat, l'home qui s'en-
- ↑ «No hi ha que riure's de la quinta essencia de Ramón Llull, capaç de curar tots ela mals i de fer permanent la vida humana, puix els moderns, amb molta menys filosofía, persegueixen la mateixa idea, i creuen alguns haver trobat aquesta força, com ara diuen, en el quid ignotum, que segons ells influeix l'hipnotitzant a l'hipnotitzat.» — Article de D. Joan Soler y Roig en el Guia de la salud, copiat en la Revista d'Estudis Psicològics (espiritista), de Barcelona, juny de 1890.
