Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/226

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


omnia semina causalia, quae siquidem omnia praedicta in instante creationis ipsius Chaos creata sunt, hoc sic intelligendum est, quod ista nihil ponunt super essentiam Chaos, sed ideo dicuntur creata in eo, quia de eo possunt omnia fieri per diversas transmutationes.» ¿No's troba en aquest text lulià armonitzada i concordada l'idea del transformisme de la materia amb la veritat de la Creació, dogma de la religió revelada i principi de tota racional filosofía? Els quatre elements són pel nostre doctor quatuor potentiae, cum quibus Chaos in elementa suam influit essentiam; i en altre lloc arriba al punt son realisme d'afirmar quod Genus sit Ens reale, per tot lo qual, entusiasmat el Salzinger de veure en aquells temps d'abstracció filosòfica en un tal enamorament del coneixement immediat o experimental del sér material, exclama: «Quis unquam in philosophia peripatetica tradidit quidquam de Chaos?»

  Mes el llibre fonamental de la química luliana, l'estel que il·lumina a tota l'escola naturalista, la font de ciencia de tots aquells antics i benemèrits escrutadors de la naturalesa material, el llibre que posava sobre les estrelles el Salzinger i que la mort no li deixà publicar, és el llibre De secretis naturae seu de Quinta Essentia, més comunament conegut amb el nom de Llibre de Quinta Essencia. Aquesta biblioteca universitaria ne poseeix un exemplar de l'edició de Colonia de 1568; i si bé'ns sembla que és llibre refós i refet pels deixebles i successors, les referencies que fa als arbres, a les combinacions de les cameres i fins el fons de la doctrina, declaren son origen lulià, lo qual d'altra part se podría provar per la possessió immemorial, puix la tradició científica és, gairebé, se pot dir, general. Es aquest llibre una llum esplendorosa en la foscor que en aquell temps dominava en la filosofía natural; té, més que no pas els llibres metafísics i teològics del mateix autor, l'esperit pràctic i de moderació, fugint de l'utopía [1]; i si bé és cert que en algún punt, per exemple, estudiant el remei universal o sía la panacea, ja cercada dels grecs, s'aparta del camí pla, ¿no va aquesta pretensió informada d'un alt esperit científic, i no's

  1. Parlem aquí dels principis científics, puix en lo que toca als experiments, combinacions químiques i receptes que porta dit llibre, no hi podem donar cullerada, puix no hi som competents.