Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/225

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i existeix sobretot el llibre Chaos, que decideix la qüestió sens recórrer al de Quinta Essencia, que al menys és probable fos escrit per ell en sa primera forma. Els antics lulians i algún escriptor modern, qui creien sería una taca pel seu mestre la professió d'alquimista, atribuíen al jueu convers Ramón de Tàrrega, frare predicador, després relaps en gravíssims errors, la composició dels llibres catalans tractants d'alquimia; el Salzinger desfà l'argument, i el P. Pasqual dóna la solució distingint entre'ls llibres d'alquimia supersticiosos i vulgars i els tractats amb fí científic, dels quals, al menys d'alguns, dèu afirmar-se que procedeixen de Lull per l'igualtat de sistema, l'identitat d'estil i l'unitat de fí. El Sr. Rosselló ha publicat el fragment del poema didàctic titulat L'art d'alquimia, que té tota la fesomía luliana i perfecta germanor amb l'altre poema Regles introductories a l'Art demostratiu, que publicà en català Salzinger, i del qual havem transcrit nosaltres alguns versos. Recordi's aquella introducció i son perfecte paral·lelisme amb la de l'Art d'alquimia:

Amor me fay ayço rimar.

Paral·lelisme que continúa en l'indicació del procediment científic, puix si en les regles introductories a l'Art demostratiu estableix la prova per equiperalments, segons sa constant idea, en l'Art d'alquimia, poema enrevessat i capaç de girar el cervell, volent alçar el coneixement de l'home al Criador, li diu:

Conexeras per l'ens extens
Del Simple per concordança…

Mes entre'ls llibres de Lull, naturalista, que deuen en primer terme cridar l'atenció, sens dubte s'hi ha de posar el llibre Chaos, del qual volem copiar unes quantes ratlles que delectaran al lector instruit, demostrant-li la perspicacia de Lull i el coneixement que posseía de la naturalesa material: «Illud siquidem Chaos est illud subjectum, in quo et de quo sunt omnia entia naturalia sub lunari circulo, continens in se omnia quinque universalia vel praedicabilia, et decem praedicamenta, atque