Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


paraula, segons l'ideal que s'han format en llur magí; si aqueixos llegisladors qui, al dictar lleis, no tenen en compte el poble qui les ha de practicar, sinó tant solament a sí mateixos; si, sobretot, els qui estan posseíts d'un esperit destructor i estèril, volguessen infundir a la nostra patria l'esperit nihilista que respiren, si reeixissen en sa empresa, destruit l'antic esperit català i infundit el nou, tindríem en realitat una transubstanciació de la patria. Mes com els tals no posseeixen una verdadera substancia, essent una pura privació, plena de personals concupiscencies, el que'ns quedaría fóra un nom buid de tota realitat, la supressió dels sentiments patriòtics, o sía la fraternitat universal igual a zero.