Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/410

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i aliança entre'ls principis de la filosofía i els de la revelació, sens que, emperò, mai arribi a aquelles indestructibles síntesis de l'Angel de les escoles. Fuig fins de la nomenclatura escolàstica, i així a l'expressar els alts conceptes i principis de l'Escola, amb erudició i gust clàssic, cerca termes en l'antiguitat grega i llatina. Per a explicar la composició substancial dels cossos adopta la teoría de la materia i forma, mes a aquesta, usant la traducció ciceroniana, l'anomena effectio; i al concepte d'acte, provinent d'Aristòtil, l'expressa amb el mot energía, que en les obres de l'Estagirita és concepte primari i germen de tota la filosofía moral. Es clar que'l Vives amb sa immensa erudició no's contenta amb Aristòtil, ni, com la turba dels escolàstics, accepta les teoríes tal com les trametía la llarga tradició dels sigles mitjos; ell acut a les fonts, i la gran teoría de que tractem l'il·lumina amb la resplandor del diví Plató i corretgeix a aquest, quan al recordar que, segons ell, les formes teníen, com idees arquetipes, existencia en l'intel·ligencia divina, modesta i pregonament afegeix: nimisque Divina illa magnitudo ad angustias nostrae mentis a sapientissimo philosopho çontrahitur. Rebutja la transformació successiva de les formes substancials, teoría encara avui de moda en certes escoles, puix consistint la substancia o essencia en el sér, aquest no minva ni creix. Combat l'eternitat de la materia, estableix l'existencia de formes separades, o sía esperits, amb la divisió d'incorruptes o sía àngels, ministres de Déu en la governació de les coses, i trànsfugues, o sía dimonis, sol·licitadors de la voluntat humana envers el mal. L'observació li fa descobrir en la nostra naturalesa vestigis de la revelació; i la tradició filosòfica amb ses creencies ho confirma: el desequilibri de l'home li obre els ulls, per a veure un efecte d'aquella revolució íntima, obrada pel pecat original, que'ls antics filosops expressaren amb aquella doctrina de que l'ànima, en la vida present, està en el cos com en càrcer, purgant els pecats comesos en una vida anterior. Amb els filosops grecs estableix que la causa del món és la bondat divina; i amb eloqüencia propugna que'l fí de la creació es sobrenatural, que la finalitat de la materia és espiritual, puix essent l'Univers un curs variable, inconstant, una sombra, ¿quina gloria, per sí sol, reportaría al Sér infinit qui el crià? La delec-