Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/192

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


al consagrar al Déu verdader els temples arrencats als serraïns; la Verge María se'n porta l'afecte més poderós de son cor; el dever qui el lliga amb els seus pobles el senyoreja tota la vida, i fins a l'hora de la mort mana als seus fills que amin a les seves ciutats, amb lo qual demostra la forta influencia rebuda del Vicari d'Aquell qui posà per fonament de l'autoritat, la caritat perfecta [1].

 En Jaume i Catalunya estan units amb un vincle indisoluble. Catalunya comunicà al Rel son esperit franc, democràtic, expansiu i pràctic; i, en cambi, rebé d'ell el complement i forma de sa constitució política, lliure i popular, i de sa vida mercantil tant profitosa. Ell concedí tota jurisdicció als cònsols que la ciutat de Barcelona enviava a moltes places mercantils, ell dictà varies constitucions de Dret civil, en son temps, i sens dubte baix sa influencia, al menys mediata, ix el llibre de les Costums de mar, més tard anomenat Llibre del consutat; ell determina la forma democràtica que regía a la ciutat de Barcelona amb ses disposicions sobre'l Consell de Cent, i en la constitució dictada a Vilafranca (1218) posa el fonament a la representació nacional de Catalunya [2]. En bona hora es trobaren Catalunya i en Jaume. Necessitava aquest gent, no sols qui l'ajudés en ses empreses bèl·liques» sinó en la realització de son noble intent de civilitzar i cristianitzar importants províncies; i al trobar-se amb una nació poblada d'una activa raça, qui s'extenía amb sa important marina pels mars i per les principals parts del món cristià i no cristià, qui tenía una notable industria, més honrada i ben organitzada que la noblesa dels altres paíssos, d'esperit senzill com a gent menestrala que era, i d'una

  1. En son primer codicil, publicat per Tourtoulon, s'hi troba la següent clàusula, dirigint-se a sos fills: «Rogamus etiam eosdem et mandamus eis ut diligant suas civitates… Et praeterca si suum populum dilexerint Deus diliget eos amplius et ipsi melius facient facta sua.»
  2. V. Las Cortes Catalanas, pels senyors Coroleu i Pella, primera part, cap. I.