Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/462

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Al cap de greu de la gent,
per un negre romançol, etc.» [1]

 L'exquisitat de sa prosa llatina era tanta que li valgué el següent elogi de part de l'eminent Aymerich (Q. Moderatus Censorinus), desterrat a Italia, que's troba en la citada obra De vita et morte linguae latinae: Novi ego primarium juris civilis antecesorem virum doctissimum, quem ego Hispaniae Tarraconensis Varronem solebam appellare, nisi quod elegantius quant Varro latine scriberet. El modestíssim Finestres interrompé sa correspondencia llatina amb el Mayans, perquè no volía que's publiquessin ses cartes, dient-li en data de desembre de 1742: «Créame V. M. que el motivo de no haber querido continuar el comercio de cartas latinas con V. M. fué únicamente para que, sacando éstas a luz pública no me sonrojara con desproporcionadas alabanzas, como lo hizo en la edición de las otras.» No obstant aquesta repugnancia, la correspondencia llatina, quasi bé sempre sobre punts de dret, amb el Mayans forma tot el llibre quart de la col·lecció de cartes d'aquest; foren celebrades d'Heineccio i estimades a l'Italia, havent-se'n fet una edició a Leipzig. Perquè l'il·lustre bibliògraf valencià pondera el mèrit especial del nostre Finestres en l'estil epistolar, i en carta de juliol de 1751, li diu: «Las cartas de V. M. son admirables, porque todas tienen ciertos pensamientos delicadísimos, apropiados al asunto de que se trata, y un estilo propio juicioso y elegante. Tiene V. M. don de escribir cartas»; i tractant de les cartes catalanes d'en Finestres, el Gallissà, referint l'amor que aquest tenía a la propria llengua i de còm la polía, n'extracta una dirigida al Dou, en la qual en to de broma li diu que no sab en quina llengua escriure-li; en llatí no gosa, perquè sab lo delicat que és son interlocutor en tant difícil idioma; de cap manera en castellà, que no hi parla sinó per força [2];

  1. Nostre distingit amic, l'il·lustrat senyor Marquès de Dou, ens ha mostrat la correspondencia epistolar de Finestres amb els Dous, pare i fills, cuidadosament conservada, com tots els papers d'aquella benemèrita familia; emperò falten moltes cartes catalanes al Dou (pare) que és possible s'extraviessin quan el Gallissà se serví d'elles per a compondre la seva obra. Les cartes al Dou (pare) són catalanes o llatines, les escrites pel mateix Finestres als fills (Ignasi i Ramón) ja no són mai catalanes, sinó castellanes.
  2. Apage castellanum quo non nisi invitus loquor (carta de desembre 17231.