Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/415

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cipen. Aquesta idea, com és evident, no és original del Vives i molt explícitament se troba exposada en un sentit teològic, que apliquen fins a les més grosseres passions, pels més antics pares grecs. L'amor pot recaure in mentem, i, de consegüent, la bellesa pot ésser intel·lectual; in animam, havent-hi, per lo tant, una bellesa discursiva; in affectionibus, trobant-se per lo mateix una bellesa afectiva. I fins mirant l'infinitat de l'humana naturalesa hi ha una inclinació, una amor ad molem materiae que l'autor qualifica de valde turpidus. L'amor desperta a l'amor, constituint per sí sol una causa generadora de consemblant passió en el pròxim. Molta altra utilíssima materia trobarà el curiós lector qui vulgui estudiar al Vives en aquests llibres De anima et vita, dels quals nosaltres solament donem una petitíssima mostra.

 Fill de la pràctica raça catalana, el Vives, talent privilegiadíssim, havía de baixar de les altes investigacions metafísiques i antropològiques a les necessitats socials de l'humana naturalesa, i ocupar-se en aquelles disciplines que regulen el bon ordre i concert entre'ls homes. Visqué en època de gran renovació en tots els rams de la ciencia, en el principi d'una nova era, la societat experimentà noves necessitats i estímuls abans gairebé adormits; per lo qual la ciencia jurídica i la ciencia social convidaven el nostre escriptor a que's fiqués en sos dominis. L'afició al dret romà havía arribat a la manía, i ell, malgrat ses aficions clàssiques, fustiga alguns cops ses pretensions exagerades, com quan conta el desconcert que portà a l'Hungría, qui posseía un dret consuetudinari, l'introducció de les lleis romanes; i sobretot en la Sàtira que intitula Aedes legum se mofa d'aquells interminables comentadors, capaços de girar el cervell i desorientar als qui volguessin seguir els camins de la justicia humana. Però ara té interès particular el pensament del Vives en lo que pertoca a la ciencia social; i encara que, dada la mole de ses obres, sía insignificant l'extensió que ell donà a dit estudi, és aquest de tal naturalesa que sembla fet exprés pels nostres díes, donant al mateix temps una mostra de la similitut entre'l socialisme nascut en la Germania de la llevor del protestantisme, i el que avui té preocupada la civilitzada Europa