Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/388

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ments destinats a totes les generacions, no per l'interès històric o patriòtic, sinó per son caràcter general i trascendent. Ausias tingué consciencia clara del valor de son pensament i de sa paraula, i com altres il·lustres ingenis, pronosticà la perdurabilitat de la seva obra quan en els Cants d'Amor (VI tornada) diu:

 Present de tots fare de mi sentença
que sonara mentre'l mon del vius dur.


Perquè'l nostre poeta no exercía son ofici amb mera profanitat, no era un actor en la comedia de la vida mundana, qui es vesteix l'oripell de moda; esperit pregonament cristià, el rimar per ell era més que un exercici literari, era el compliment d'una missió rebuda de dalt: per això desdenyà el neo-paganisme imperant, servà fidelitat a l'eterna sabiduría cristiana, i no era la brisa del Parnàs la qui movía son estre, sinó aquell Esperit qui fa prevalèixer l'esperit en la gran massa humana somoguda per passions carnals; per lo qual, el castellà Jordi de Montemayor pogué escriure sens adulació en honor de mossèn Ausias March el següent elogi, que's pot aplicar a molt pocs altres poetes profans.

 No fué Minerva, no, la que ayudaba
A levantar tu estilo sobrehumano,
Ni hubiste menester al rojo Apoto;
Espirítu divino te inspiraba,
El cual así movió tu pluma y mano
Que fuiste, entre los hombres, uno solo.


Fou Ausias March cavaller valencià, tant distingit en armes com en lletres, nascut de llinatge de catalans, havent arribat a viure fins a les darreríes del sigle XV, per lo qual ben bé es pot considerar la seva poesía com el cant típic i comprensiu dels sentiments pregons, rectes i forts de la nostra gent, quan estava en el zenit de sa carrera.