La tradició catalana - Llibre primer/Conclusió

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
← Capítol XX Conclusió
La tradició catalana - Llibre primer
Disertació preliminar →


CONCLUSIÓ


 Ens sembla haver clarament demostrat el valor ètic del Regionalisme com a forma felicíssima de la vida social. La raó natural, l'experiencia històrica, les humanes necessitats, les virtuts i vicis del nostre llinatge, l'autoritat de l'Iglesia i de sa prudentíssima llegislació, clamen en favor del Regionalisme; i la manera d'ésser de la gent catalana i el desgavell de la política unitarista qui avui impera, els mals de la qual no hi ha ningú capaç de curar, demanen a tots els homes de cor sà i esperit generós el desinteressat concurs en l'obra verament de filial pietat, de reconstrucció de nostra amada terra. Falta ara estudiar el pensament català, vinculum unitatis, necessari principi de la vida racional del país, sens lo qual sobrevé desseguit la descomposició. El pensament fa el poble, com l'ànima fa i personalitza al sér humà. Estudiat, doncs, l'element ètic, falta considerar l'element racional, la manifestació intel·lectual de la Regió catalana.