Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ment castellanes que faríen fugir del temple als piadosos fills de Toledo o de Valladolid, si per cas les sentissin? Parli a Déu cada poble en la llengua que li és natural i propria, i aleshores no sols expressarà millor sos pensaments i afectes, sinó que'ls compendrà i sentirà millor ell mateix, ja que la paraula material contribueix tant a l'il·luminació intel·lectual de l'home. Sía el cristià dòcil als exemples i ensenyances de Déu, i si Ell ha volgut parlar a cada poble en la llengua que li era natural i propria, no vulgui el poble apartar-se d'aquesta divina ensenyança parlant al Senyor en llengua forastera.