perquè estan tocades de la virtut de la nostra gent, fertilitzades per la suor i la sang dels nostres passats. La Masonería destrueix l'historia, encara diríem millor, desfà l'historia, com amb l'acció disolvent d'un àcid. Ella canta ensuperbida un nova sint omnia que ni el mateix Cristo cantà, ja que Ell humilment proclamà que venia solament a complementar la Llei existent desde'l principi dels sigles. L'historia suposa, en qui l'admet, el principi de la substancialitat de l'ànima humana. Si aquesta no és substancial, si no hi ha un agent personal, espiritual, responsable, permanent, existent per sí mateix, amb independencia de la carn i, per lo tant, immortal, no solament no hi ha historia d'un poble, sinó que ni és possible historia d'un home; els fets humans són accidents sense enllaç, produits per causes exteriors, com les tempestats de l'atmòsfera i les variacions dels aires; falta el subjecte actiu i, per consegüent, falta tot. L'historia humana aleshores no's pot dir tal, sinó en el sentit en que's diría historia de la raça cavallar o bovina.
Doncs bé, la Masonería, en virtut de sos dogmes i principis de secta, segons les ensenyances de sa pretesa ciencia i l'universal doctrina dels seus doctors, destrueix clarament la substancialitat del principi espiritual de l'home; treu, doncs, el fonament de la patria, l'ossada que sustenta el sér específic d'una generació o poble, i, per lo tant, el concepte de patria s'esvaeix. La contemplació de l'historia és aleshores una cosa idèntica a la
contemplació del sistema planetari: una emoció més o menos fonda i estètica; el sentiment humà, que'ns interessa fins les entranyes de l'ànima, no té raó d'ésser; el profundíssim vers del poeta llatí:
és un tret tirat sens engaltar, perquè entre'ls homes no hi ha principi d'identificació; fins cada hu en sí mateix és tal volta una aglutinació de sers; la nació no és un llinatge qui habita en sa casa pairal, sinó un remat que pastura on troba herba; romput el llaç espiritual, desapareix el sentiment de patria, i, per lo tant, queda trencada una de les tres cordes de l'arpa misteriosa del poeta. A lo més, l'amor de patria en l'home serà aleshores
