Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPÍTOL XII
Els Jocs Florals i les corrents masòniques
E

l sentiment estètic, i sobretot l'Art literari, té a Catalunya una benemèrita institució, que, nascuda en aquests paíssos de la llengua d'Oc, després d'haver dormit per molts sigles, s'ha despertat ara, en els postrers díes, amb una força de vida admirable i una alè poderosa, donant a la dolça poesía, com aspiració suprema, l'estel de tres raigs de sa empresa, Patria, Fides, Amor, fórmula comprensiva dels tres sentiments fonamentals de l'humà llinatge. Mes aquests tres sentiments passen perill de naufragi; una secta poderosa, no per la força d'un sistema racional, sinó pel foment, defensa i protecció que fa de les baixes tendencies de la nostra part animal, s'ha apoderat d'una part dels nostres conciutadans i la seva fatua il·lustració vol estampar en la poesía el segell de son destructor imperi. No serà fòra de lloc donar una demostració evident de l'antitètica oposició d'essencies entre'ls principis fonamentals de la masònica impostura i la resplandent i inspirada trilogía dels nostres Jocs Florals.

 Patria. –—La patria és l'historia de la nostra niçaga, desenrotllada principalment en el terreno en que vivim, i diem principalment, perquè essent element principal en un drama l'actor, si els catalans a Grecia fan proeses, encara que síen llunyanes, les considerem glories nostres; no és la terra qui ennobleix el poble, sinó el poble qui ennobleix la terra; i si amem els plans, les montanyes, els rius i les costes del país, és principalment