Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la familia, no poden mancar-li cap d'aquelles facultats qui són inherents a aquesta; essent una verdadera amputació el llevar-li qualsevol d'elles. En la jurisdicció familiar podem considerar-hi principalment el dret de posseir hisenda o tresor propri, la facultat d'educar els fills i d'administrar tota la casa amb el culte domèstic al Senyor.
 Aquesta ens sembla que és la substancia de l'admirable institució familiar; i tals deuen ésser també les linies generals de l'institució municipal, basa de tota vida civil, digna i durable. Perquè'l concepte de Municipi importa l'idea d'una certa vida propria; mai la confusió amb l'Estat, ni l'absorció o assimilació en aquest, que és precisament lo que resulta avui en una bona part de les nacions d'Europa. Els sistemes polítics dominants han aniquilat el Municipi: li llevaren els propris i ara ha de viure no a ops de l'Estat, mes sí a discreció d'aquest, qui s'ha atribuit el dret de taxar-li la pensió deixant-li a ell els mal-de-caps de fer-la efectiva; l'escola ha vingut a ésser una sucursal de la Direcció general d'Instrucció pública, qui ignora la calitat del poble, la llengua que s'hi parla, les necessitats dels veins i les industries amb que s'han de guanyar la vida; i, no obstant d'aquesta necessaria ignorancia de la cosa, envía reglaments minuciosos constituint-se el director general, mestre de minyons de tota la nació. Sols ha surat en el naufragi la vida religiosa, en la qual l'Estat no pot influir més que indirectament. Un cop envilit el Municipi amb la perdua de tots sos drets, desaparegut, o per millor dir, arrebaçat sens cap sombra de justicia son llegítim patrimoni, amb el qual podía portar una vida decorosa i independent, abolida l'escola indígena aon les noves generacions s'hi nodríen amb l'esperit de la terra, i apreníen l'amor pràctica al país i a ses lloables consuetuts, i no s'aficionaven als elements forasters, cosa tant fàcil en el Jovent qui per vivor d'imaginació s'enamora de tot lo desconegut preferint-ho a lo usual, encara que li sía inferior; com, per desgracia, veiem ara tot sovint, naixent d'això no caràcters graves i típics, sinó gent que no són ni carn ni peix; un cop, doncs, obtinguda aquesta aniquilació del Municipi, l'Estat l'ha fet son esclau, llevant-li tota voluntat propria i constituint-lo servidor seu. En efecte; és cosa notoria que per regla general el principal mèrit per a ésser