Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/349

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ne per amonestacions dels majors de la terra ne per requisicions generals de son poble, que sia dat per enemich e sia absolt del regiment de son regne, e sia fet rey lo pus prohisme seu. Semblant juhi se'n deu fer si lo rey es foll o de tots punts inepte a regir son regne; aixi fonch deposat del regne de Anglaterra Eduart vesavi de aquell que avuy hi regna, qui es l'any 1385. Es ver que dien alguns que per major aprobacio de la leyaltat dels vassalls en aytals cassos es bo consultar lo Papa e haver consentiment dels Prelats del regne, car al Papa pertany absolre los vassalls de la feeltat que han a lur senyor»… Amb rigiditat teològica declara «a que se extenen los emoluments reyals», i prenent peu de la doctrina del pacte entre prínceps i vassalls ensenya que les dues parts estàn estrictament obligades a restituir tot allò que haguessin percebut sobre lo pactat. En capítol exprés tracta de l'obediencia, «si devem obehir a la potestat seglar bona e mala», i explicada llongament la doctrina que'l cristianisme ha observat desde'l principi, conclou que l'obediencia «dels vassalls cristians envers lurs senyors… s'exten en ço que no es contra Deu e en ço que rahonablement es estatut e ordenat entre ell», és a dir, la pràctica del constitucionalisme més rigurós.
 3.a La doctrina del nostre autor, en lo que pertany a la llibertat política i a la tiranía, és de les més avançades que's poden trobar, no sols en l'època libèrrima més cristiana de la Mitjana Edat, sinó fins en els moderns temps revolucionaris. Al primer cop d'ull sembla tenir el nostre frare menoret idees consemblants a les del famós filosop de Ginebra en l'explicació del pacte social, mes després d'una atenta reflexió es veu l'infinida diferencia que va de l'un a l'altre, l'immensa superioritat del mestre Eximenis sobre J. J. Rousseau, la veritat filosòfica i històrica del primer i el convencionalisme i anti-naturalisme del segón. El nostre escriptor, com ha vist ja el lector, regoneix i altament proclama, la naturalesa social dels homes, les avantatges i necessitat de la vida comuna; per ell el pacte és sols el dret positiu, no l'origen del dret com per Rousseau; és La forma, no la substancia, és, en una paraula, la Constitució, usant l'expressió moderna, de les diferents societats. Per això el lector veurà en l'exposició de la doctrina, referencies a la manera,