tues relacions; d'aquí que sía aquest un element de que no dèu oblidar-se qui vulla influir sobre'l poble.
D'altra part, el llenguatge està estretament lligat amb la revelació, tant en lo que'n podríem dir l'historia religiosa del llinatge humà, com en lo que forma la relació de semblança entre'l Criador i la criatura; i vet-aquí la raó d'ésser de l'amor que l'Iglesia professa a les diverses llengües que parlen els homes. Tothom sab l'origen de la multiplicació de les llengües que'ns explica la Sagrada Escriptura, i que és una conseqüencia de la caiguda original del nostre llinatge; mes aqueix càstic, com el del treball, divinament imposat, no rebaixa la naturalesa de l'home, ans serveix per manifestar la força de son enginy i la diversitat de perfeccions que adornen a quiscuna de les races de la terra. Es cert que la multiplicació de les llengües porta gravíssimes dificultats i és obstacle a la comunicació dels homes entre sí; mes Jesucrist, qui vingué a restaurar a l'home i a donar-li remeis pels defectes que s'originen de la culpa primitiva, donà a tot l'humà llinatge una llengua universal, única possible, amb la qual se comuniquessin tots els homes de la terra, fins els de les races més llunyanes i diverses, sens que per això es perdés la multiplicitat de llengües, que no desapareixerà fins el día en que l'humanitat purificada entrarà a viure en societat perfecta amb el mateix Déu.
En efecte; la caritat és la llengua universal, la caritat és la llengua d'aquell Esperit substancial i infinit qui s'extengué sobre la terra en el día de Pentecostès, i del qual ha cantat admirablement el Manzoni:
Així com la llum ràpida
s'extén de cosa en cosa,
la llur color variant-ne
segons allà aon se posa;
tal ressonà multiplice
la veu de l'Esperit:
del Parto, Siro i Arabe
Mes el llenguatge és una cosa sagrada pel cristià, no solament per aquesta consagració que'n feu l'Esperit de Déu a l'ésser infundit als apòstols en forma de llengües i comunicant-
