Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de l'ànima surt del vostre interior i articula la vostra llengua, serà usant el llenguatge que us és propri i natural. Per això els predicadors de grans efectes que havem sentit en nostra terra, tots predicaven en català; i quan diem de grans efectes, no'ns referim a aquells que si els sentíssim fòra de lloc sagrat, sembla que'ls galardonaríem amb un picament de mans, sinó a aquells qui enfonsen en nostre cor l'espasa de la Justicia divina, fent-nos destilar silencioses i amagades llàgrimes, o bé infundint en nostre esperit la llum de la gracia i de la fe, aromatitzada amb l'íntima olor de Cristo. Estem convençuts de que si els predicadors de Catalunya prediquessin en català, desapareixeríen de la trona la major part de defectes que avui en ella es noten. L'ampulositat i profana elegancia, tant del gust de nostre sigle amant de superfluitats, com impropries de l'esperit del cristianisme, quedarien vençudes per la casta simplicitat de l'expressió i l'interior hermosura del concepte; en lloc de tractar-se materies altisonants, qüestions socials i de dret públic, reservades per sa naturalesa als verdaders mestres, i que és ridícol parlar-ne davant de la major part dels auditoris, el sant Evangeli de Jesucrist, Fill de Déu, tornaria a ésser l'aliment que's distribuiría a tots els fidels. I és d'advertir que aquest caràcter pràctic i concret sobressurt en l'historia de la verdadera eloqüencia sagrada de nostre país. Desde aquell àngel de la divina paraula, qui volà per l'Europa fent ressonar en totes ses afraus la trompa aterradora del judici final. Sant Vicens Ferrer, verdadera resurrecció de l'esperit de Sant Pau i honor de la gent catalana, fins a nostres díes, trobem sempre la predicació encaminada a un fí útil; són els predicadors gent qui de veres treballa sobre l'esperit del poble per fer-lo conforme a l'esperit de Cristo. L'exposició dels Evangelis, la catequistica cristiana fins en lo més alt de la divina revelació, l'impugnació dels vicis i el foment de les virtuts, vet-aquí el material que's conté en els sermons dels qui conreuaren per llargs sigles en nostre país la fe de Cristo. I no és que'ls faltés talent per la gran eloqüencia, com pot ser-ne testimoni, entre altres, el magnífic pròleg de la traducció catalana del llibre de Sant Bernat a sa germana Humbelina, que's pot posar al costat dels més escullits troços de Granada i de Bossuet; mes aquells antics catalans, ni teòrica