Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pectabilíssim metropolità, Excel·lentíssim Vilamitjana, la llengua materna és la llengua del cor i dels purs afectes. L'artifici mai iguala a la naturalesa, i l'ús d'una llengua que no és la propria, ni del predicador, ni de l'oient, és causa d'un verdader entorpiment en la transmisió de la fe i de la pietat. Es cert que la difusió de la gracia és cosa enterament sobrenatural; però també ho és que la millor preparació per rebre la gracia és la purificació de la naturalesa, és a dir, que'ls elements que la componen és precís no síen viciats per cap element estrany a ella; de consegüent, l'ús de la llengua propria, verdader verb intel·lectual de l'home, és el medi natural que més se lliga amb la difusió de la gracia sobrenatural mentres que una llengua estranya no és l'instrument propri per espargir sobre l'esperit humà la celestial rosada que purifica l'ànima, fertilitza el cor i mitiga l'ardor del desordre de les passions.
 En efecte, quan el predicador usa una llengua que no li és propria, parla com a trabat; encara que hagi lograt dominar-la i fer-la instrument dòcil de sa intel·ligencia i voluntat, mai arriba a la compenetració, al matrimoni indisoluble del concepte i de la paraula; i si és això un obstacle gravíssim en materies purament literaries, ¿què ha de succeir en punt a Religió, en que's tracten doctrines celestials, dificilíssimes d'ésser tractades en humà llenguatge, o bé materies referents a l'esperit de l'home, en lo més íntim, més ocult i més difícil de penetrar? Perquè és aquest assumpto de la predicació, considerat seriament, del tot interior, sa eficacia es funda, in ostensione spiritus et virtutis, en una força espiritual que venç i avassalla per la manifestació d'una influencia divina; és Deus in nobis, lo humà ha d'ésser atret per lo diví, i aquest quid diví i sobrenatural ha de manifestar-se; l'home, de sí rès hi pot posar, però pot traure'n molt, posant impediments a la manifestació (in ostensione) de l'esperit i de la virtut de Déu; i la llum espiritual com la material s'extén amb major facilitat quan no troba obstacles en son camí. Tothom sab que en els grans moviments de l'esperit, que en les crisis de l'ànima, que en les elevacions del cor, hi ha un despullament sublim, en virtut del qual, la naturalesa, despresa de tota habitut adquirida, apareix en sa integritat; i aleshores, tingueu per cert, que si alguna intergecció, si algún crit