Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Obres completes IV - La tradició catalana (1913) (page 50 crop).jpg

CAPÍTOL VI

De la predicació en llengua catalana

M

anà Cristo Senyor nostre que son Evangeli fos predicat en totes les llengües; i en totes se predicà i es predica. Mai potser hi ha hagut llengües més aristocràtiques, literariament parlant, ni més exteses que les que dominaven en el temps de la predicació dels apòstols; i no obstant, aquests enviats de Déu, il·luminats per l'Esperit de Veritat, parlen a cada-hú amb sa llengua vulgar. No és la sagrada predicació un exercici literari, sinó una arma espiritual, per lo qual, l'objecte de l'home apostòlic és essencialment pràctic, i fins podríem dir utilitari en el bon sentit de la paraula. No és un artista qui s'esforça en delectar; no és un home de món qui cerca la fama de distingit; no aspira a l'honor d'ésser comptat entre'l número dels qui's regeixen per la llei de lo que'l món ne diu el bon gust; és essencialment amic del poble, no fa diferencies de classe, tant estima l'ànima del ric com la del pobre, potser encara més la d'aquest que la d'aquell, puix Jesucrist fou pobre, i el pobre és desatès i desgraciat; salvar ànimes, vet-aquí l'empresa del predicador apostòlic. I per lograr aquest objecte, no hi ha medi més a propòsit que'l d'usar la llengua popular i materna. Deia l'Il·lustríssim Claret que, predicant en català havía convertit i tornat a bon camí a un número extraordinari de cristians; i que predicant en llengua castellana eren comptats els que havía lograt que cambiessin el cor; i és perquè, com deixà escrit nostre res-