En la conquesta de Valencia porta també frares predicadors [1], i tothom qui hagi llegit la crònica real se recordarà de les angoixes del Rei, quan estant en la partida del Puig li digueren dits frares que volíen anar-se'n; en l'expedició a Murcia porta a Arnau de Segarra, provincial d'Espanya, qui fou son confessor, i de la confessió amb el qual feta abans d'entrar en la ciutat, el real penitent revela: «que a nostre Senyor no li cuydauem tenir altre tort… sino tan solament de dona Berenguera, e nos hauiem en cor de ésser ab ella menys de peccat…» Els frares predicadors, qui coneixíen els estudis jurídics del sigle XIII, puix de l'Universitat de Bolonya sortiren part dels companys del Fundador, el qual entre aquells estudiants exercità sa missió apostòlica, guanyant a cèlebres mestres d'aquella que'l seguiren, degut, sens dubte, a l'esperit pràctic i a l'esperit verament evangèlic que'l distingía, tingueren la ciencia d'aquell renaixement, mes no la moda de la ciencia. La moda científica és tirànica, i sabut és que en aquell temps el dret científic intentà predominar sobre'l dret consuetudinari i popular, que havía nascut espontaniament en els nous pobles, qui en el sigle XIII se trobaven ja en l'edat viril. Als sigles, quan han guanyat certa excel·lencia, lo mateix que als individuus, els entra la vanitat científica i el desdeny per lo natural. Són prova d'aïxò, en aquell temps i en aquesta materia jurídica, Frederic II d'Alemanya, volent trasladar el dret romà tot d'un cop a son imperi, i Alfons X de Castella, edificant el magnífic, mes gairebé xorc monument de Las Siete partidas; però'l nostre Rei, qui no era home d'ufana i ergullós, com diu ell dels castellans, ni amic de fer castells en l'aire, per bonics que síen, sent la necessitat que té de la jurisprudencia científica un poble ja format i amb noves necessitats; mes respectant la naturalesa jurídica d'aquest, pren de la ciencia l'esperit i els principis, però no aplica les regles concretes qui no s'avenen amb la manera d'ésser del país. A Catalunya mana
- ↑ De quant útil estimava el rei l'establiment, en les ciutats conquistades, de convents de Frares predicadors, són testimoni les següents paraules, tretes del privilegi de fundació del convent de Valencia, immediatament desprès de la conquesta. «Non solum corpus exponimus ut christiani nominis crescant lilia in partibus paganorum, verum etiam ut novella praedicatorum ordinis in civitatibus paganorum per nos noviter adquisitis plantatio floreat pro viribus laboramus.»
