Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/300

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


predicació catequística, forma que guardà l'eloqüencia sagrada indígena en nostre país per espai de sigles, de lo qual, en nostre temps havem vist una mostra en el venerable mossèn Claret, darrer hereu d'una tradició profitosíssima en la propagació de la veritat evangèlica. Una nota manuscrita d'en Balmes[1], trobada entre'ls papers de l'insigne escriptor vigatà, confirma amb sa magistral autoritat el judici que acabem d'apuntar del popular predicador de nostres díes. Encara que en incompletes apuntacions, manifesta que mossèn Claret en la trona fugía d'exageracions, usant sempre una forma moderada; que mai exasperava ni esvalotava; que, ademés, la catequística tenía una part important en tots els seus sermons. Si fulleges, lector, els antics sermonaris catalans, trobaràs també en ells aquest to dominant, lo qual demostra: 1.er, el principi teològic de que la gracia es conforma amb la naturalesa; 2.ón, que'l gloriós Sant Vicens Ferrer, predicador famosíssim en tota la cristiandat, revestí la naturalesa de la seva gent, la qual l'ha conservada fins que influencies extrangeres han vingut a corrompre-la.

 Ajuda a conèixer la gran figura de Sant Vicens Ferrer i la potencia de la seva paraula i doctrina, l'enumeració dels deixebles il·lustres que tingué en la seva escola o companyía, de que havem fet menció, i que continuaren son ofici en bé de la societat catalana la major part d'ells. Els tingué de diferentes nacions. Foren catalans Fra Jofre de Blanes, predicador famós i religiós exemplar, demanat pel rei Ferràn a Sant Vicens en una carta, que publica Diago, per a que anés a predicar la Quaresma a la Capella Real; Fra Pere de Queralt, confessor del Primogènit de Joan II, el Virtuós Carles de Viana, i Provincial dels dominics, mestre en Teología, zelós propagador de l'observancia regular, i subjecte de tal santedat de vida, que son cos era venerat en el convent de Lleida, al qual pertanyía, restant enter fins que fou destroçat per la soldadesca en les guerres de successió; el mestre Fra Antòn Fuster, qui juntament amb Sant Vicens posà les paus a la ciutat de Vich, havent ell obtingut poders del rei en Martí per a acabar-les després que'l Sant hagué marxat; l'aragonès Fra Joan García, mestre en Teología,

  1. La veu del Montserrat, 12 de juliol de 1890.