Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/279

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pendent, coincideixen exactament amb l'orient i l'ocàs de la gran filosofía escolàstica; d'aquí que's pugui dir que fou una nació qui portà l'esperit d'aquella maravellosa filosofía, i per lo mateix havem afirmat que l'ordre de frares predicadors, especie de sacerdoci no sols de l'Iglesia catòlica, sinó també d'aquella escola filosòfica, fou la vera educadora de la nostra gent. No és, doncs, estrany que en aquella interessantíssima època de la civilització europea, que's desenrotllà als fecundants raigs de la síntesi científica que personifica Sant Tomàs d'Aquino, Catalunya tingués excepcional importancia dins el quadro de la civilització general. Italia i Catalunya engendraren els personatges qui duen la més alta representació de l'esperit de l'època en els diferents rams de l'activitat racional; mes sí l'esperit era el mateix, la naturalesa de que's revestiren denota clarament, pel camí que seguiren, la diversitat de la raça.
 El gran doctor, el mestre indiscutible de tots els savis, nasqué en Italia. Sant Tomàs fou la font abundosa qui regà amb les saludables aigües de ses doctrines totes les escoles d'Europa, i la llum resplandent del Sol d'Aquino, difusa copiosament sobre'l bell país d'Italia, despertà l'estímol estètic d'aquella gent, que fou satisfet pel Dant Alighieri quan transformà la Summa Theologica en maravellós poema. Mes l'Escola portada a Catalunya i identificada amb la terra pels frares de Sant Domingo, devía produir altres resultats. No seràn aquí l'alta especulació filosòfica, ni la resplandent bellesa poètica les que se'n portaràn la primicia de l'esperit d'aquella civilització; la tendencia pràctica, l'aptitut pels negocis de la vida humana revestiràn aquell esperit; i de Catalunya sortiràn, no'l filosop ni el poeta de l'època, mes sí el civilitzador i organitzador de pobles: en Jaume lo Conqueridor, i l'evangelitzador, pacificador i vulgaritzador de la ciencia de la vida, Sant Vicens Ferrer. L'Alighieri transformà en poema la Summa Theologica, Sant Vicens, seguint l'esperit de Sant Domingo i Sant Francesc, repartí aquell substanciós Pa entre'l poble cristià, l'extengué als pobres i als humils, el tragué de les aules dels savis per a portar-lo a l'ús dels llecs en les places i en les iglesies de les ciutats i viles. No hi ha hagut com ell cap altre vulgaritzador de la gran síntesi tomística; els alts principis que semblen sols patri-