gracia la qual Jesucrist Fill de Deu eternal nos prehica…» Prova desseguit: «Com tot lo poble de Deu qui ha viscut sots les dites tres leys es apellat una Esglesia e una esposa de Deu.» — «Jat sia empero que lo poble de Deu haja corregut sots les dites tres lleys, empero totes aquestes tres lleys han feta una esglesia, axis com moltes nacions fan un regne, e axi com molts anys fan una edat, e diverses graus de clerecia estan en un hom tot sol… E aquesta unitat es en la esglesia per rahons e coses diverses.» Prova l'unitat de l'universal Iglesia en la fe, en l'esperança i en la caritat… «la pus cara unitat que al mon sia es aquella dels sants car los fa una cosa per vera amor ab Deu e entre si mateixs; e com per null temps no fos, apres aquell Sant Abel, que lo mon no bagues santes persones ligades entre si matexes per aquesta amor e caritat entre ells continuada tostemps, ne haura fins a la fi del mon, segueixse que la Santa Esglesia del comensament del mon fins a la fi es verdaderament estada una…» En altre capítol posa «com fonch necessari a salvacio a tots los passats de la lley de natura e de Escriptura haver fe e creença en Jesucrist».
En la terça part del llibre fa notar i explica perfectament la gradació de perfecció que's troba en les tres lleis. Es curiós quan parla de que l'espai dels cristians ha minvat en aquests temps, i còm és major l'espai que ocupa la secta de Mahomet i del «gran ca e preste Joan», les raons que dóna sobre la major excel·lencia d'Europa en comparació de les demés parts del món; prova còm no Jerusalem, sinó Roma, dèu ésser sempre la capital del Cristianisme donant excel·lents raons. Primer posa la prova canònica; després alega les raons de congruencia, perquè en la ciutat eterna és més patent el triomf del Cristianisme sobre «les ydoles»; i la memoria de l'imperi pagà, l'efusió de sang dels màrtirs, la presencia dels cossos dels sants Apòstols qui hi predicaren l'evangeli, els savis doctors qui hi ensenyaren i fins (no hi pot mancar l'astrología) l'estar la ciutat baix el signe de Leo, qui cría homes valerosos i ardits, tot això fa que allí trobin major increment la fe i la pietat cristianes. Al parlar de la major excel·lencia i de les dignitats de la llei de gracia, o sía de l'Iglesia catòlica, explica els ritus i cerimonies eclesiàstiques, les raons per què l'Iglesia vol «que les esglesies materials tin-
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/324
Aquesta pàgina ha estat revisada.
