_(page_15_crop).jpg)
quest estudi és la justificació d'un fet social que apareix per tota la faç de la civilitzada Europa d'una manera més o menys expressiva, essent la reproducció d'una llei històrica que altres cops s'ha complert en el món.
La llibertat i l'espontaneitat dels pobles no la pot matar una forma extrínseca produida per circumstancies temporals, ni l'aniquilen els falsos cànons d'una escola de filosops o sectaris qui s'hagen amparat del govern de la nació. Aquella forma o aquesta escola a son temps són expelits per la mateixa força vital de la societat, apareixent viu el ser nacional, desfent-se dels embolcalls que l'impedien sa natural positura. El que semblava font de vida s'és assecat, com queda apagada una roda de focs d'artifici després de delectar per poca estona; i l'etern foc de la patria, com brasa després de bufada la cendra, torna a espargir la calor mai apagada. L'uniformisme és sempre una situació violenta i, per lo tant, de poca durada, i l'uniformisme nascut a França, que té sa expressió adequada, en l'ordre racional, en la superficial i insubstancial Enciclopedia, que volía reduir a poques fórmules tot l'humà saber, és encara de sí un uniformisme més fluix, mancat de tota finalitat grandiosa; tret d'ésser sots les ordes de Déu, el torb desencadenat i destructor que devía cambiar l'estat del món. L'uniformisme modern té, doncs, solament un valor negatiu, per lo qual, complerta ja la seva missió, dèu desaparèixer i sortir altre cop la forma regio-
