Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/306

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tió; presentà son vot tal com encara avui el coneixem, i els cinc àrbitres qui es declararen per Ferràn de Castella, afegiren: In omnibus et per omnia adhaerere volo intentíoni praedicti Domini Magistri Vincentii. Doncs bé, ¿fou just el vot de Sant Vicens Ferrer? Per nosaltres és indubtable. No parlem ja subjectivament, és a dir, si en el domini íntim de la conciencia el Sant cregué obrar rectament, que no's pot suposar altra cosa en un home de virtut claríssima i universalment regoneguda; però fins objectivament, és a dir, que ni de fet trencà la llei establerta, per preocupació o ignorancia, que això és possible fins en l'home més sant de la terra. No podía trencar una llei de successió al trono perquè aquesta no existía, no hi havía consuetut legal tampoc, puix perquè aquesta existeixi ha d'ésser regoneguda, i el rei en Martí, no obstant l'indubtable amor que portava a Catalunya, i els parlaments de la corona, i els homes influients del país, demostraren tots estar en verdaders dubtes; i així es comprèn que'ls jutges de Casp, homes se pot dir tots ells eminents en la ciencia jurídica, algú d'ells com en Bonifaci Ferrer, germà del Sant, famós en tota la cristiandat, deixeble en Italia de l'insigne jurisconsult Baldo, després doctor de la nostra Universitat de Lleida, i quan abraçà l'estat monacal, Prior de la Gran Cartoixa i, de consegüent, general de l'ordre, embaixador al concili de Pisa i escritor celebèrrim, traductor, com és sabut, de la Biblia en nostra llengua catalana, se comprèn, dic, que la majoria d'aquells distingits juristes, trobant-se en defecte de llei que determinés la successió al trono, s'amparessin de la llei de successió intestada romana, i diguessin per boca de Sant Vicens Ferrer, convinguts abans tots unànimament en que'l regnar devía considerar-se ofici viril, que'l trono es devía propinquiori masculo ex legitimo matrimonio procreato. D'altra banda, a l'identificar la successió de la corona amb la successió privada no introduíen els jutges de Casp un principi estrany en les costums polítiques del país, puix sabut és de tothom que rei i nació acceptaven el testament com a instrument de transmissió del trono, i el testament (lex privata) és per antonomasia una institució del dret privat.
 Explicat el pensament jurídic de Sant Vicens Ferrer, que no és més que l'encarnació del pensament nacional en aquell