Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/448

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que poden servir per a la defensa de la llibertat foral: està escrit tot ell amb esperit de patria pietat, amb moderació i sens que mai ofengui ningú.
 La jurisprudencia de la nostra Catalunya se salvà d'un corc, qui sol malmetre la major part de les antigues escoles jurídiques. El Cesarisme portà el regalisme, i fins és la mateixa cosa en la substancia, puix els juristes volgueren dels reis fer-ne altres tants Césars. Les regalíes, diu Taine [1], foren el filat en que quedà presa tota l'espontaneitat de vida de la societat. Els llegistes de la monarquía començaren, i la revolució consumà l'obra de l'uniformisme o centralisme que ha convertit a cada ciutadà en un funcionari. La france nouvelle, diu el citat escriptor, est le chef-d'œuvre de l'esprit classique; i lo mateix pot afirmar-se de les altres nacions qui segueixen les petjades de la França en la funció social del llegislar.

 Mes, la jurisprudencia catalana era tant plenament catòlica, i son esperit tant popular, que la llibertat i la fe l'informaren fins als nostres díes, i pot ben bé dir-se que la nostra llegislació estava espontaniament identificada, al menys en l'esperit, amb la llegislació de l'Iglesia. La regla del rei en Jaume de que, en defecte del dret indígena, degués judicar-se per la raó natural, a l'arribar la societat al desenrotllament a que arribà la nostra, havía de dur dificultats, per lo qual Xammar recorda [2] que ja Mieres, conseller d'Alfons V, autor de l'Apparatus ad Constitutiones Cathaloniae, afirmava que per raó de que'l judicar per l'equitat o raó natural, sens cap restricció, portava tot capita tot sensus, s'entenía que aquella devía venir expressada en el dret canònic o romà, i així es practicava ja al venir la Constitució Axi be statuhim (1599), que declarà que, en defecte d'usatge, constitució o altre dret del país, ve el dret canònic, el dret romà i les doctrines dels doctors; podent sols invocar l'equitat en quant se conforma amb les fonts de dret indicades. Constituint les Decretals, obra d'un català, dret supletori preferent a Catalunya, no cal dir còm el dret canònic informà la nostra jurisprudencia; alguns dels nostres juristes foren consul-

  1. Le Régime moderne, t. I.
  2. De oficio judicis et advocati, pàg. 1193.