De l'influencia que en la formació del pensament científic tingué aquesta il·lustre ordre a Catalunya no pot dubtar-se'n, perquè ella ja fou, se pot dir, l'encarregada de l'alta ensenyança del país. L'Universitat de Lleida és l'universitat catalana per excel·lencia, i son deixeble i professor més il·lustre fou el gloriós Sant Vicens Ferrer, verb de la nació catalana, qui ressonà per tot Europa. De son caràcter d'Estudi general de Catalunya convenç el següent text d'un document universitari publicat pel diligent Diago: Nos Michael Joannes Pastor legum Doctor et Rector pro natione dominorum Cathalanorum praesentis
escolàstica no quedà malmesa pels albigesos, ni és incongruent. Qui llegeixi aquest llibre veurà clara i incontrovertiblement que Sant Ramón de Penyafort, el Beat Ramón Lull, Sant Vicens Ferrer, el mestre Francesc Ximenis i el poeta Ausias March, son típiques encarnacions de l'esperit escolàstic, qui sobrevisqueren amb sanitat de vida als infeliços albigesos, i qui valen quelcom més que no pas ells; i de la congruitat de la doctrina escolàstica ne respòn la congruitat del caràcter català, educat per aquella, vigorós, fecond i resistent. Mes el cantor dels albigesos, acèrrims enemics de les prerrogatives de la Verge María, qui al propri temps és el Trovador de la Verge de Montserrat, és a dir, el poeta del pro i del contra, en un rapte de sa entusiasta fantasia, impropri de la moderna literatura, tant positiva, i de la nostra raça, tant amiga de dir al pa pa i al vi vi, posa en el Pirineu l'ideal representació del nostre esperit de llibertat com en un Pandemonium de veritats i errors, de virtuts i vicis, d'àngels i diables.
Opressors i oprimits, sants i dimonis,
com patria venerant-vos i com casa
pairal de tots…
Amb major intuició poètica el Verdaguer, informat de l'immortal veritat cristiana, idealitza al Pirineu pintant en el Canigó que restarà essent el perenne monument poètic d'aquelles montanyes, purificat de supersticions, crims i errors pel triomf de la Santa Creu, davallant d'aquells cims una civilització catòlica. L'historia imparcial ens ensenya que purgades les nacions llatines d'errors i vicis, el ferment principal dels quals eren els heretges, principalment per l'esforç dels fills de Sant Domingo, invencibles adalills de la veritat, i per l'amor immensa dels fills de Sant Francesc, vers doctors de la caritat fraterna, isqué aquella magnífica època qui produí meravelloses obres filosòfiques, poètiques i arquitectòniques, i que'l senzill i eruditíssim mestre Francesc Ximenis, tant propriament al dividir l'historia humana en èpoques, anomena època dels religiosos, perquè a ells principalment es dèu aquell poderós renaixement humà i aquella constitució social democràtica i lliure que encara avui ploren els catalans- Que'ls frares foren els directors espirituals d'aquells pobles i d'aquells reis, amb monuments ho provem en el decurs de la present obra, per lo qual presentar al poble i als reis catalans com a fautors dels heretges quan llegislaren contra ells, és un contrasentit històric que ni és permès a la poesía, ni l'autoritzen fets aislats com la mort de Pere el Catòlic a Muret,
