L'Amor homenívola reb una transformació amb la mort de l'objecte amat, l'amant se purifica — car tota carn a vòmit me provoca — i la contemplació amorosa recau encara sobre l'esperit immortal:
Tu, esperit, qui has fet partiment (Cants de Mort)
ab aquell cors qual he yo tant amat: (VI)
Vingues a ml que so passional…
i aleshores el sentiment se converteix en una mena de devota unció:
Son esperit sens lo cors yo contemple, (I)
tan delit sent com l'hom devot al temple.
Així canta l'Ausias en els cants de Mort; mes, sobreposant-se a la vaguetat del sentiment els ferms principis de la filosofía, i apropriant a cada hu de les tres amors, com ja ho feu en els cants d'Amor, una de les tres categoríes escolàstiques, és a dir, a la purament espiritual l'Honestum, a la mixta l'Utile i a la
sensual el Delectabile, declara la mort destructora de les dues darreres, i posant en perill la primera:
Mort, en un colp, los trens bens m'ha ferits;
los dos son morts, l'util y'l delitos, (III)
e si l'honest perdes del cel recos [1]
mos darrers jorns serian ja finits.
Per aquest senzill anàlisi veurà el lector còm el nostre il·lustre Poeta no és un esperit alterat per l'amor, sinó un artista de la filosofía qui amb traça maravellosa desenrotlla amb diferents quadres els distints graus i qualitats de la passió, mare de totes les altres; si bé fixant-se amb major extensió en l'amor entre l'home i la dona que'l buf de l'adorable Providencia encén com a impulsor a l'unió conjugal destinada a continuar l'obra de la Creació, i que'l poeta caracteritza tant bellament amb els següents versos dels Estramps d'Amor:
- ↑ ¿Recurs? Compari's socos amb socors.
