Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/460

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com la de l'escola, al naixement de la qual assistí i que al morir deixà ja, podem dir, en la proximitat de sa fí. Nasqué D. Josep Finestres en la ciutat de Barcelona, en el mes d'abril de 1688, essent son pare el distingit advocat Pere Joan Finestres, originari d'Agramunt; i morí en el poblet de Montfalcó de Mossèn Meca, prop de Cervera, en el mes de novembre de 1777, aont havía anat rusticationis causa, com diuen els seus biògrafs, en la casa del rector de dit poble, mossèn Andreu Comes, sapientíssim teòleg i molt docte en les llengües llatina, grega i hebraica, motiu pel qual, junt amb la suavitat de son tracte, estava ja d'anys unit amb íntima amistat amb el cèlebre professor cerverí.
 De des sa infantesa Finestres fou portat als sacerdots de la Companyía de Jesús, en el col·legi de Cordelles, on rebé els fonaments d'aquella admirable educació clàssica que sabé molt bé agermanar amb l'estudi de les coses de la terra; i son agraiment envers sos antics mestres li durà tota la vida, sens recatar-se de manifestar-ho públicament. En contestació a Mayans, qui li preguntava sobre sos preceptors literaris (puix Mayans, encara que també deixeble de Cordelles, ho fou posteriorment, essent condeixeble dels germans menors de D. Josep) li respòn aquestes categòriques paraules: digo con toda verdad que fueron muy hábiles. En la funeraria de Carles II ja compongué un epígrama, malgrat els poquíssims anys que tenía; la seva afició a compondre en forma mètrica llatina era tant gran, i arribà a tenir-hi tal facilitat, que, manant-li els mestres que's dediqués a escriure en prosa, com Ovidi, en vers els contestà que no sabía còm fer-ho. Son coneixement dels grans poetes i prosadors llatins fou admirable, i havent tingut ocasió de conèixer a Barcelona un cert tebà, superior d'un dels monestirs del Mont Athos, l'aprofità per a apendre la llengua grega, la qual després perfeccionà fins al punt, diuen sos biògrafs, de que son estil grec no era ja de tebà, sinó d'àtic; i pregonament imbuit d'ambdúes clàssiques literatures, pogué sembrar sos llibres d'escollidíssimes sentencies de l'antiga sabiduría, que són, segons l'elegant frase del canceller Dou, com les estrelles d'ells. Estudià el dret en l'Universitat barcelonina i en ella es graduà de batxiller, mes sobrevinguda la guerra de successió i fundada l'escola cerverina, en 1717 s'hi trasladà, allí prengué els graus de llicenciat