Deu, que avets enamorat mon cor de les vostres amors per les quals mos ulls han abundancia de lagremes e de plors com vos, Senyor, siats creador e anima d'home sia creatura per asso anima d'home es fenida en quantitat e es termenada en temps la qual anima, Senyor, ha son apercebiment fenit e termenat en la vostra infinitat e en la vostra eternitat. E per asso, Senyor, com l'anima del home a fenit e termenat son apercebiment en vostra infinitat e eternitat, per asso s'esdeve, senyor, que en lo entenement del home no pot atenyer ni apercebre tota la noblea ni tota la virtut de son creador, car cosa finida e termenada no ha de propietat ni de natura que comprenga tot so que es en cosa infinida e eternal. E en asso que l'entenement d'home, Senyor, no pot apercebre tota la totalitat del esser de la vostra essencia per asso esdeve molt home en error e en eregia car com lur entenement lur detall, han opinio que no sia en esser aquella cosa que lur entenement no aperceb ni enten, e per asso destruen tot so que no capia dintre lur enteniment. On si ells, Senyor, haujen conexensa de la termenacio de lur entenement que es termenat e fenit en vostra granea e noblea, ja ells, Senyor, no destreurien ni negarien, so que destruen e ignoren. Poderós, Senyor, sobre totes coses, gracios sobre totes gracies, tantes son, Senyor, vostres obres e tan son grans que ja sia asso, Senyor, que'l apercebiment huma sia apellat a apercebre moltes coses, e coses grans e utils e dificils pusca apercebre per tot asso, Senyor, enteniment d'home no basta a apercebre totes les coses que vos fets, on per asso, Senyor, com tot lo que vos fets no pot caber en enteniment d'home, per asso, Senyor, se conclou de necesitat que'l apercebiment huma sia fenit e termenat en les vostres obres. On beneyt siats vos, Senyor Deu, car aquelles obres que no son eguals en quantitat ab l'entenement huma enans son molt majors que ell no es, aquelles obres, Senyor, termenen lo nostre entenement, e les vostres obres, senyor, que son sabudes dintre lo vostre entenement aquelles abasten e donen abastament, Senyor al nostre enteniment. Com en axi, senyor, com lo vexell que es ple de aigua en lo fons de la mar, en axi es l'entenement huma tot ple e complit de les vostres obres, en axi com la mar termena lo vexell per so car no pot tota caber en ell, en axi, Senyor, molts mils encara les vostres
