Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
| Pàgs. |
tema intel·lectual a Catalunya. —Aprioristes moderns destructors de l'unitat del pensament. —Profitosa forma d'estudi d'en Capmany i d'en Piferrer. —Condicions que influeixen i lleis qui determinen el pensament d'un poble. —II. Antecedents etnogràfics del poble català. — Romanització completa del nostre país: Sant Pacià. —Persistencia i influencia de l'element mercantil. —Succeeix a la Roma imperial la Roma pontifical. —Els Gòts.— L'invasió serraïna fa del Pirineu l' Officína Cathaloniæ: monestirs, sínodes i reunions episcopals: Ató i
Oliva: Ramon Berenguer I el Vell —Caràcter pràctic, tradició de l'esperit romà modificat, qui es veu a Catalunya: signes demostratius en la llegislació, en la filosofia, en l'arquitectura, en la composició social del país. —L'element menestral i l'element feudal: aliança del primer, representant la tendencia civilitzadora, amb els Frares: els Frares predicadors donen forma científica al pensament nacional: il·lustres Frares menors representants d'una tendencia expansiva i observadora del món material, si bé sovint utòpics. —L'Oda d'en Aríbau. |
139 |
{{{1}}} Capítol I. — Sant Ramón de Fenyafort i el rei en Jaume el Conqueridor. — I. Estat moral de Catalunya en el sigle XIII. — Els heretges i els frares predicadors. Sant Ramón de Penyafort. — Criteri i manera de portar-se de Sant Ramón amb els heretges: concili de Tarragona i Nota Raymundi. —Criteri i manera de portar-se de Sant Ramón amb els jueus i serraïns. —Amistat amb prínceps mahometans. —Escoles de llengües orientals. —Deixebles del Sant. —Conferencies cèlebres. —Notable text d'un privilegi de Jaume II que demostra l'esperit del proselitisme dominicà. —Comparació entre Sant Ramón i Sant Tomàs. —La Summa del primer. —Les seves altres obres. —Compilació de les decretals i fundació de l'ordre de la Mercè. —II. Caràcter ètic que predomina en la persona del rei en Jaume I el Conqueridor: prenòstigues de son naixement. —Tres influencies en la formació de son esperit; son criteri jurídic. —Es l'encarnació del concepte tomístic sobre la forma política i social preexcel·lent |
174 |
{{{1}}} Capítol II. — El Beat Ramón Lull. —I. Importancia de la personalitat i de la doctrina del Beat Ramón Lull. —Compendiosa explicació de sa vida i conversió. —Gènesi mística de sa doctrina, la qual determina sos caràcters propris. —Apreciació d'ella fundada en sos resultats pràctics. —II. Proprietat amb que se li pot aplicar el títol de Doctor Romàntic. —Explicacions sobre'l títol de Doctor Il·luminat. —Opinió del P. Vázquez. —Doctrina del Beat Ramon sobre la demostració de la fe. Paraules del cardenal Belarmino. —Breu examen d'alguns llibres lulians en els quals se tracta de la demostració i de la propagació de la fe. —Dialogus fidei et Intellectus, llibre Super psalmum
Quicumque, llibre Mirandarum demonstrationum, llibre de Quinque sapientibus. — Interessant sospita que tenia l'Autor de sí mateix. —III- La ciencia luliana, excepció i confirmació de la norma que presenta el pensament català. —Sistema lulià i sa crítica: Novum Organum, doctrina exotèrica i esotèrica. —Admirable esperit d'observació. —Comunitat d'alguns dels seus principis amb la moderna escola escociana. —Antinomies explicades pel caràcter d'il·luminat de l'Autor. — El Beat Lull alquimista, químic o naturalista: és sa més sòlida gloria científica; els llibres Chaos i De secretis naturae o De Quinta essencia. — IV. El gran Llibre de Contemplació. — Exemplar |
