Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/141

DISERTACIÓ PRELIMINAR

I

Importancia primaria que té en els estudis sociològics el coneixement del pensament d'un poble. — Analogíes entre l'ordre físic i l'ordre espiritual. — Excepció grandiosa del sistema intel·lectual a Catalunya. — Aprioristes moderns destructors de l'unitat del pensament. —Profitosa forma d'estudi d'en Capmany i d'en Piferrer. — Condicions que influeixen i lleis qui determinen el pensament d'un poble.

II

Antecedents etnogràfics del poble català. — Romanització completa del nostre país: Sant Pacià. — Persistencia i influencia de l'element mercantil. — Succeeix a la Roma imperial la Roma pontifical. — Els Góts. — L'invasió serraïna fa del Pirineu l'Officina Cathaloniae: monestirs, sínodes i reunions episcopals: Ató i Oliva: Ramón Berenguer I el Vell. — Caràcter pràctic, tradició de l'esperit romà modificat, qui es veu a Catalunya: signes demostratius en la llegislació, en la filosofía, en l'arquitectura, en la composició social del país. — L'element menestral i l'element feudal: aliança del primer, representant la tendencia civilitzadora, amb els Frares: els Frares predicadors donen forma científica al pensament nacional: Il·lustres Fra-menors representants d'una tendencia expansiva i observadora del món material, si bé sovint utòpics. — L'Oda d'en Aribau.

Fonts principals d'aquesta Disertació.—Les noticies històriques les traiem principalment de la Carta del P. Caresmar al Baró de la Linde; dels historiadors Diago, Florez, Vilanova, Tourtoulon, Lafuente i Bofarull, de les Memorias d'en Capmany; i tots els monuments, o quasi tots, que aduim els havem vist en la Collectio maxima conciliorum omnium Hispaniae et novi orbis, en sis volums, del cardenal Aguirre, el qual ja s'aprofità d'en Marca.