demonstratione miraculosa, en el qual afirma que miracula sunt demonstrationes necessariae intellectui; mes la cruesa d'expressió en les obres lulianes és tremenda, i el desenfrè de l'apetit demostratiu arriba a l'últim terme, lo qual sens dubte feu dir al venerable i sapientíssim cardenal Belarmino, d'altra banda molt devot del nostre Doctor, que considerava sa doctrina peculiar sterilis et periculosa [1].
Es indubtable que a la forma de la doctrina luliana pot aplicar-se-li aquell discret principi de Sant Tomàs: Ex verbis inordinate prolatis incurritur haeresis, essent així que Lull fou un verdader atleta de la fe, i que tenía son enteniment del tot sotmès a l'autoritat de l'Iglesia. En el Dialogus Fidei et Intellectus explica que anaven de camí l'Enteniment i sa germana la Fe. L'Enteniment conta que un rei sarraí molt entès en la filosofía disputà amb un cristià, el qual li provà que la llei mahometana era falsa. Aleshores el rei digué a son interlocutor que li demostrés per necessarias rationes la Fe cristiana; i com li contestés que la Fe no podía demostrar-se per necessarias rationes, li diu el rei: Tu valde male fecisti, quia eram saracenus, sed nunc sum nec saracenus nec christianus. Amb motiu d'aquest cas, l'Enteniment i la Fe sostenen un diàleg, en el qual aquell diu a aquesta que'ls infidels iríen ad te per me, et ad me per te, tamen mediante Divina Gratia. Alega el text d'Isaíes, nisi credideritis non intelligetis; i com la Fe provés l'incompetencia i desproporció de l'Enteniment per a compendre el gran misteri de la Trinitat divina, aquest diu que és possible, mediant la llum de la gracia. Mes el benaventurat Doctor aquí s'oblida de que la llum de la gracia és cert que fortifica l'enteniment, mes no cambia sont ritme discursiu, la màquina intel·lectual és la mateixa, per lo qual ses operacions seràn més assegurades, però no se li afegeix una nova facultat racional. Continuant la discussió, diu l'Enteniment a la Fe: Veniamus ad experientiam, i aleshores fa admirables consideracions sobre'ls misteris més elevats de la revelació cristiana, la Trinitat, l'Encarnació, la resurrecció dels morts, etc; en particular sobre l'Opus intrinsecum, com ell diu, de la Divina Substancia, o sía en la
- ↑ Apud Pasqual, Vindiciae lulianae.
