la serena gravetat, l'equilibri jurídic que distingí el pensament romà, i que un cop sobrenaturalitzat, meresqué ésser escollit per la Providencia per a proposar la veritat a totes les generacions i judicar les accions de tots els pobles de la terra. Mes ¡cosa notable! Sant Pacià, qui's considera llatí fins al punt de contestar a l'acusació que li feia Simpronià de valer-se de versos de Virgili, que això era com acusar a un grec de servir-se de son llenguatge natiu, graece, Graecum, més avall respira l'etern instint regional amb el següent text, que és al mateix temps prova suficient de la permanencia i de l'ús més o menys estès de les llengües regionals, dins de la gran unitat romana: Latium, Ægiptus, Athenae, Thraces, Arabes, Hispani Deum confitentur, omnes linguas Spiritus Sanctus intelligit [1].
Un element trobem constant a Catalunya, i és l'element mercantil, que tanta eficacia ha tingut en la formació del caràcter nacional, en el sistema social i polític del país, i en la determinació i especificació del pensament català. Es indubtable que fenicis i grecs empeltaren en el nostre llinatge l'esperit mercantil que prepondera en la civilització de nostre país. Quan en els principis del sigle IV els africans Sant Feliu i Sant Culgat van a Barcelona per a propagar l'Evangeli, s'introdueixen en concepte de mercaders, segons les antigues actes de dits màrtirs; fet de significació feconda, puix demostra que la ciutat i el país eren mercantils i la professió del comerç considerada i respectada com honesta, puix de no ésser així, mai haurien afectat dita professió els qui venien a complir una missió, qual és la de propagar la fe, qui reclama com a primera qualitat el respecte i consideració personal. L'invasió de la gent del Nord, que enfosquí el resplandor de la civilització, no destruí, emperò, l'activitat mercantil, puix així es desprèn de la carta del metropolità Joan de Tarragona (516) al papa Hormisdas. Demana el metropolità tarragoní al Cap de l'Iglesia còm s'ha de portar amb els molts clergues grecs qui allí acudíen, venint infestats de les heretgíes orientals, lo qual prova que en Tarragona abundaríen els orientals, sens dubte, per raó de comerç, puix si no hagues-
- ↑ Epist. II.
