Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


extén sa influencia per totes les capes socials, i la dramàtica és precisament la poesía que per sa propria naturalesa és més necessariament regionalista. En una forma més o menos rudimentaria i grossera, mentres existeix regió i llengua popular existeixen representacions indígenes, i al reaparèixer les literatures regionals ve desseguit el teatre, amb gran delicia de part del poble.
 Potser algú oposarà que la major facilitat d'escriure que dóna l'ús de la llengua popular és camí perquè enteniments no prou il·lustrats ni honestos extraviin al poble amb ses produccions mal-sanes. Mes aquí, confessant en primer lloc senzillament la veritat de que coneixem molt poc l'estat actual del teatre, creiem, no obstant, que l'immoralitat té el privilegi de fer-se entendre en totes les llengües, i fins dat que fos cert el cas suposat, això argüiría solament un defecte de la cosa, no l'inconveniencia d'aquesta mateixa.
 Creiem, doncs, que ningú pot dubtar de la fecunditat, varietat, vida i clara resplandor que la poesía i l'art en general reben de la forma de vida regional, i que tothom s'avindrà amb el pensament de Lope de Vega:

 Y así ninguno lo que imita iguala,
y son en sus escritos infelices,
pues ninguno en el método extranjero
puso su ingenio en el lugar primero.


 Abans demostràrem ser l'amor un afecte que en gran manera era fomentat per la vida regional, que en ella era característic, natural i necessari, bevent en aquella font tots els més grans i purs sentiments de l'ànima; el sentiment estètic, les obres estètiques, són filles de l'amor, per lo qual, allí seràn més abundoses i perfectes aon l'amor sía més vigorosa i sana. Si la poesía moderna, dat el cas que, com havem dit varies vegades, falten avui día grans ideals, no's nodreix de la vida regional, és molt arriscat que's vingui a parar a un naturalisme viciós i fisiològic, o a aquesta forma humana, com ara diuen, en que, no podent posseir la resplandor espiritual dels nobles i alts sentiments i de les grans idees, sovint se converteix en animalesca, i deixant de tenir aquella influencia moralitzadora que tots els