Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/103

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


II

No cal pas que el poeta digui sempre grans coses,
ni que escrigui molts versos per dir-nos... potser res.
No recordeu Les roses
de Saadí, o La Dama del poeta xinès?
Un sol vers, moltes voltes, un poeta acredita
i val per cent estrofes que ens deixen fred el cor.
De l'instant més efímer, la cosa més petita,
ell sap extreure un tresor.
L'encís, més que en la cosa, està en l'art com és dita:
en les mans del poeta tots els metalls són or.