Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


III. Record del Montgrony

Ara és mon llit el trèvol fresquívol de la prada,
vora els avets hieràtics, de cara al cel etern,
en una vall profunda, secreta, regalada,
on el record s'esborra del món llunyà i extern.

Per quina senda ignota ma petja hi arribava?
Fa, per ventura, una hora, o un segle? Tant se val!
Mos ulls, extàtics, guaiten el bosc, la penya brava,
la neu endarrerida que lluu en el pic més alt.

Em semblaria un màgic fetillament —perdut
dins la gran pau que brolla d'aquesta solitud
on tot, com en un somni, reposa, dorm o calla—,

si no fos el murmuri del córrec que davalla
i el fullareig innúmer del vincladís pollanc,
sensible a l’aura tènue que fa tremir son flanc.