Aquesta pàgina ha estat validada.
104
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
II. El paller
La imatge sembles de la inanitat,
paller clavat als quatre vents de l'era.
Un rígid pal ton remolí ha centrat,
que una olla inútil dreça per bandera.
Rep, impassible, de l'oreig l'embat
la teva immòbil còrpora grossera.
El sol no et daura perquè ja ets daurat
i l'esvorell del teu contorn prospera.
I tu que fores, sota un cel ventós,
onejat com el mar i remorós
i ric d'una riquesa innumerable!
D'un bell pretèrit romanent mesquí,
el millor ja ho has dat, i és ton destí
de consumir-te en una fosca establa.
