Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/108

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


V. La verneda

Quan has passat el pont, agafes un pendent
que té a l'esquerra un bosc de pins i, a l'altra espona,
—mig cobert de bardisses i roldons— un torrent
i un canyar que fresseja quan l'oreig l'acarona.

Llavors veuràs, tot d'una, com a ple sol es fa
al teu entorn, fresquívola, una quieta ombreda;
i et semblarà, de sobte, que el dia es va a aclucar:
és que has entrat al cor mateix de la verneda.

Com dins un temple, avances amb passos mesurats,
entre una columnata de verns arrenglerats,
sota un gran arc de fulles, per una gespa blana.

I quan, abstret, arribes al peu de la fontana,
sents com et diu: —Atura't, oh, amic!, en aquest clos;
assaboreix-ne l'íntima beutat, el dolç repòs.